[èn calatàs]
Nos,
que som els fils
del amor putrefact,
els genis incomprèndis
de Nova Jorc à Madrit.
Nos,
que nunca escoltem èn classe
(nyanyes!)
i nunca aprendim la parla calatàs.
Èn la distança
dels ocèans
nostre
passiò
reviù
i el miembre unic
del teu exèrcit personal
retaguarda les esquenes
de l'ùltim de Figueres
—el misme que và estar èn Cadaquès—.
(I el ruido del mar!)
Nostres militars
seràn enterrats en mort,
pèro la meva tomba parlarà
amb la pluma del poeta:
«Jo guanyè à la vida».
